Grup Amateur de Teatre d'Eïvissa

Grup Amateur de Teatre TEA Va ser fundat a la ciutat d’Eivissa el 1975, per iniciativa d’un grup de joves
d’idees progressistes i dirigit per Merche C hapí Orrico (València, 1939). Fou un important revulsiu de l’escena
teatral a Eivissa i coincidí amb diversos moviments culturals progressistes de la darreria del franquisme; de 1975
a 1978 treballaren en diverses obres de teatre sense local fix, assajant a pisos i al carrer, fins que representaren
al Teatre Pereira; el 1978 muntaren l’espai teatral El Polvorí, en un local cedit per l’Ajuntament d’Eivissa, on feren
més de vint muntatges teatrals, fins que el 1994 foren obligats a deixar-lo; paral·lelament, el 1982, crearen
l’Escola de Teatre GAT, amb cursos de teatre oberts a tothom, impartits per Merche C hapí; de llavors ençà, són
subvencionats per l’Ajuntament d’Eivissa. El 1984, el bisbat d’Eivissa cedí al GAT l’antiga església de l’Hospitalet,
on crearen l’espai teatral l’Hospitalet, fins que el 1994 hagueren d’abandonar el local; des de 1990, el GAT
participà en el programa cultural municipal C laustre, promogut per Joan Antoni Torres Planells per donar un ús
cultural a aquest espai de l’Ajuntament d’Eivissa durant els estius; de 1994 a 1996 quedaren una vegada més
sense local i hagueren d’assajar a diversos indrets com als seus inicis; el grup representà a la sala de festes del
Casino de Ibiza i, des de 1995, a l’espai cultural C an Ventosa. El 1996, el bisbat d’Eivissa cedí al GAT la sala
d’actes de la Residència Geriàtrica Reina Sofia, al carrer d’Antoni Maria Alcover, 3, baixos, del barri de C as
Serres, per a la seua seu en la qual estigueren representant habitualment fins al 2001; el 2000 obrí el C lub GAT al
carrer de Pere Francès, 19, baixos, on es fan petites representacions, projeccions i tertúlies teatrals. Diverses
obres seues han estat motiu de programes a TVE. Els muntatges teatrals més importants que ha portat a escena
el GAT han estat els següents: època 1975-1978, L’excepció de la regla, de Bertolt Brecht, amb traducció al català
de Marià Villangómez; època 1978-1984: El triciclo i Fando y Lis, de Fernando Arrabal; Somni d’una nit de Sant
Joan, de Shakespeare-Marià Villangómez i La estanquera de Vallecas, d’Alonso de Santos; època 1984-1994: La
zapatera prodigiosa, de Federico García Lorca; La dama duende, de C alderón de la Barca; La ceremonia de los
verdugos, de Fernando Arrabal; Se suspèn la funció, de Marià Villangómez; Miles Gloriosus, de Plaute i adaptació
d’Alonso de Santos; Antígona, de Sòfocles; Un tranvía llamado deseo, de Tennessee Williams i Pagesos i senyors,
de Pepita Escandell; època 1994-1996: La Cenicienta, de Luis Brunet; La princesa y el dragón, d’Alonso de
Santos; Melibea, de Milagros Pierna; Bodas de sangre, de Federico García Lorca; Medea, d’Eurípides; Contrabando
i novena, de Pepita Escandell; Los locos de Valencia, de Lope de Vega, i El nuevo rico, de Molière; a partir de
1996: Sabor a miel, de Shelagh Delaney; ¡Ay Carmela!, de Sanchís Sinisterra, i Locos de amor, de Sam Shepard.
A més dels cursos de teatre impartits per Merche C hapí, el GAT organitzà diversos cursets d’ampliació de
coneixements de tècnica teatral, impartits per més de quinze professors espanyols i estrangers de renom.
Destaquen els impartits per Jean Rosado, de l’Actors Studio de Nova York; Berta Martínez, del Teatre Nacional de
Cuba; Günter Hefft, de la Universitat de C olònia; Macarena Miletich, de la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic;
José Pedro C arrión, del Laboratori W. Layton de Madrid i Marc Puig, de l’Institut del Teatre. Merche C hapí Orrico
fou deixebla d’Antonio Díaz Zamora, amb qui treballà en el Teatro Universitario, de 1963 a 1968, any que decidí
venir a viure a Eivissa; amplià els seus coneixements teatrals a València amb Francisco Ors; a Madrid al RESAD
amb Alonso de Santos i Macarena Miletich; al Laboratori W. Layton amb José Pedro C arrión; al Teatro Estudio de
l’Havana amb Berta Martínez i Adolfo Llauradó, i a Eivissa amb Jean Rosado de l’Actors Studio; des de 1967 ha
estat directora de teatre; el 1970 muntà l’escola de teatre de l’Escola Blat amb obres de Lauro Olmo i Valle Inclán,
entre d’altres; el 1975 fundà el GAT com a companyia de teatre estable, la qual ha dirigit en més de setanta
muntatges; el 1982 fundà l’escola de teatre del GAT, on imparteix les seues classes de llavors ençà. A partir de
1999 el GAT ha estat dirigit per Cristina Martínez Torres i, des de 2001, per Antoni Riera Buforn

“Tesmoforiants” d’Aristòfanes - TeatrEROS

“Tesmoforiants” d’Aristòfanes - TeatrEROS

“Medea” d’Eurípides - GAT Eïvissa

“Medea” d’Eurípides - GAT Eïvissa

“Fedra” de Sèneca - GAT Eïvissa

“Fedra” de Sèneca - GAT Eïvissa

“Les Assembleistes” d’Aristòfanes - TeatrEROS

“Les Assembleistes” d’Aristòfanes - TeatrEROS

“Fedra” de Sèneca - GAT Eïvissa

“Fedra” de Sèneca - GAT Eïvissa

 “Aululària” de Plaute - TeatrEROS

“Aululària” de Plaute - TeatrEROS

“Antígona” de Sòfocles. GAT Eïvissa

“Antígona” de Sòfocles. GAT Eïvissa