Benvolguts professors i alumnes,

L’any 1997 varem iniciar una aventura que es plantejava com una experiència educativa alhora que lúdica. Varem tenir la idea d’apropar el teatre grecollatí al nostre jovent, és a dir acostar els inicis del teatre a la vida d’avui en dia. Enguany arribem a la XXIII edició i ens plantejam què hem aconseguit al llarg de tots aquests anys. És cert que alumnes molt diversos des de fa vint-i-tres anys han pogut veure, gaudir i conèixer obres de teatre que difícilment es poden veure als escenaris, i només per això ja ha valgut la pena l’esforç. Però, a més, els joves descobreixen en el models clàssics idees, sentiments, pautes, és a dir, segueixen essent objecte del projecte didàctic i de catarsi que pretenia el teatre clàssic, o riuen i comprenen els jocs de paraules que faciliten el bon humor de la comèdia. Veure els actors en escena afontant el pathos o seguint l’embolic còmic suposa quelcom d’emocionant per a joves, no gens avesats a assistir als teatres.

Aquestes i moltes altres coses, que indivudualment o col·lectiva tots hem anat descobrint, són les que ens duen a pensar que realment hem obtingut molts beneficis del nostre festival de teatre grecollatí. Malgrat les dificultats que suposa organitzar un esdeveniment com aquest, malgrat els moments de desànim en veure que els suports públics hans estat pràcticament inexistents, hem aconseguit que durant vint-i-tres anys els joves de Mallorca, Menorca i Eivissa hagin pogut apropar-se al món del teatre.

Cal en aquest moment donar les gràcies per aquests vint-i-tres anys d’existència: gràcies als més de 3000 alumnes que cada any vénen al teatre i que són els crítics més grans de la nostra activitat; gràcies als professors que han cregut any rere any en el nostre projecte i que han gestionat la inscripció, han acompanyat els alumnes i han treballat a classe les obres que després es veuen al teatre; gràcies als traductors de les obres que han fet possible que els textos que ens vénen de molt lluny s’apropin al nostre món; gràcies als grups de teatre que han fet possible la màgia de transformar-se en Medea, Antígona, Èdip o Lisístrata; gràcies a les persones que fan possible una organització cada vegada més complexa, la junta directiva de Pàrodos, els coordinadors de Menorca i Eivissa i tots els nostres col·laboradors; gràcies a les entitats públiques que ens han ajudat en distitnts moments i, especialment, al Teatre Principal de Palma, al Teatre Principal de Maó i a Can Ventosa d’Eivissa que ens cedeixen els seus espais per tal que es converteixin en autèntics temples del culte dionisíac transportats a ciutats del segle XXI.

Confiam que durant molts anys es pugui seguir fent aquest festival i que plegats gaudim de les flaires que ens vénen de temps molt antics i que han anat ventant les distintes èpoques i les distintes societats fins als nostres dies.

Et vobis, si fabulae placent, plaudite, quaesimus.